martes, 25 de agosto de 2009

NO hacen falta los comentarios....

AMOR GAY

Por Arturo Pérez-Reverte
Nunca antes me había fijado en la cantidad de parejas homosexuales que se ven paseando por Venecia. Los encuentras caminado por los puentes, a la orilla de los canales, cenando en los pequeños restaurantes del casco viejo. No suele tratarse de dúos espectaculares, sino todo lo contrario: gente discreta, tranquila, a menudo con aspecto educado. Mirando a los demás aprendes cantidad de cosas, y en el caso de estas parejas siempre me encanta sorprender sus gestos comedidos de confianza o afecto, el reparto convencional de roles que suele darse entre uno y otro, la ternura contenida que a menudo sientes flotar entre ellos, en su inmovilidad, en sus silencios.Pensaba en todo eso el otro día, a bordo del vaporetto que cubre el trayecto de San Marcos al Lido. Sobre la laguna soplaba un viento helado, los pasajeros íbamos encogidos de frío, y en un banco de la embarcación había una pareja, hombre y hombre, cuarentones, tranquilos. Se sentaban muy juntos, apoyado discretamente un hombro en el del compañero, en un intento de darse calor. Iban quietos y callados, mirando el agua verdegris y el cielo color ceniza. Y en un momento determinado, cuando el barco hizo un movimiento y la luz y la gama de grises del paisaje se combinaron de pronto con extraordinaria belleza, los cambiar una sonrisa rápida, fugaz, parecida a un beso o una caricia.Parecían felices. Dos tipos con suerte, pensé. Aunque sea dentro de lo que cabe. Porque viéndolos allí, en aquella tarde glacial, a bordo del vaporetto que los llevaba a través de la laguna de esa ciudad cosmopolita, tolerante y sabia, pensé cuántas horas amargas no estarían siendo vengadas en ese momento por aquella sonrisa. Largas adolescencias dando vueltas por los parques o los cines para descubrir el sexo, mientras otros jóvenes se enamoraban, escribían poemas o bailaban abrazados en las fiestas del Instituto. Noches de echarse a la calle soñando con un príncipe azul de la misma edad, para volver de madrugada, hechos una mierda, llenos de asco y de soledad.La imposibilidad de decirle a un hombre que tiene los ojos bonitos, o una hermosa voz, porque, en vez de dar las gracias o sonreír, lo más probable es que le parta a uno la cara. Y cuando apetece salir, conocer, hablar, enamorarse o lo que sea, en vez de un café o un bar, verse condenado de por vida a los locales de ambiente, las madrugadas entre cuerpos Danone empastillados, reinonas escandalosas y drag queens de vía estrecha. Salvo que alguno -muchos- lo tenga mal asumido y se autoconfine a la alternativa cutre de la sauna, la sala X, la revista de contactos y la sordidez del urinario público.A veces pienso en lo afortunado, o lo sólido, o lo entero, que debe de ser un homosexual que consigue llegar a los cuarenta sin odiar desaforadamente a esta sociedad hipócrita, obsesionada por averiguar, juzgar y condenar con quién se mete, o no se mete, en la cama. Envidio la ecuanimidad, la sangre fría, de quien puede mantenerse sereno y seguir viviendo como si tal cosa, sin rencor, a lo suyo, en vez de echarse a la calle a volarle los huevos a la gente que por activa o por pasiva ha destrozado su vida, y sigue destrozando la de los chicos de catorce o quince años que a diario, todavía hoy, siguen teniéndolo igual que él lo tuvo: las mismas angustias, los mismos chistes de maricones en la tele, el mismo desprecio alrededor, la misma soledad y la misma amargura.Envidio la lucidez y la calma de quienes, a pesar de todo, se mantienen fieles a sí mismos, sin estridencias pero también sin complejos, seres humanos por encima de todo. Gente que en tiempos como éstos, cuando todo el mundo, partidos, comunidades, grupos sociales, reivindica sus correspondientes deudas históricas, podría argumentar, con más derecho que muchos, la deuda impagada de tantos años de adolescencia perdidos, tantos golpes y vejaciones sufridas sin haber cometido jamás delito alguno, tanta rechifla y tanta afrenta grosera infligida por gentuza que, no ya en lo intelectual, sino en lo puramente humano, se encuentra a un nivel abyecto, muy por debajo del suyo. Pensaba en todo eso mientras el barquito cruzaba la laguna y la pareja se mantenía inmóvil, el uno contra el otro, hombro con hombro. Y antes de volver a lo mío y olvidarlos, me pregunté cuantos fantasmas atormentados, cuántas infelices almas errantes no habrían dado cualquier cosa, incluso la vida, por estar en su lugar. Por estar allí, en Venecia, dándose calor en aquella fría tarde de sus vidas.
—Arturo Pérez-Reverte

Gracias Arturo, por saber expresar tan bien el significado de ser persona y sentirse tan normal como cualquier otro ser.
Eso es lo que diferencia a un humano de las bestias negras que hemos tenido que soportar los que gracias a todo somos como somos y nos queremos tal cual somos. Sin dejar que nos etiqueten , ni etiquetar a los demás por el sexo de las personas a las que aman.

VicenÇ


NO hacen falta los comentarios....
AMOR GAY
Por Arturo Pérez-Reverte
Nunca antes me había fijado en la cantidad de parejas homosexuales que se ven paseando por Venecia. Los encuentras caminado por los puentes, a la orilla de los canales, cenando en los pequeños restaurantes del casco viejo. No suele tratarse de dúos espectaculares, sino todo lo contrario: gente discreta, tranquila, a menudo con aspecto educado. Mirando a los demás aprendes cantidad de cosas, y en el caso de estas parejas siempre me encanta sorprender sus gestos comedidos de confianza o afecto, el reparto convencional de roles que suele darse entre uno y otro, la ternura contenida que a menudo sientes flotar entre ellos, en su inmovilidad, en sus silencios.Pensaba en todo eso el otro día, a bordo del vaporetto que cubre el trayecto de San Marcos al Lido. Sobre la laguna soplaba un viento helado, los pasajeros íbamos encogidos de frío, y en un banco de la embarcación había una pareja, hombre y hombre, cuarentones, tranquilos. Se sentaban muy juntos, apoyado discretamente un hombro en el del compañero, en un intento de darse calor. Iban quietos y callados, mirando el agua verdegris y el cielo color ceniza. Y en un momento determinado, cuando el barco hizo un movimiento y la luz y la gama de grises del paisaje se combinaron de pronto con extraordinaria belleza, los ví cambiar una sonrisa rápida, fugaz, parecida a un beso o una caricia.Parecían felices. Dos tipos con suerte, pensé. Aunque sea dentro de lo que cabe. Porque viéndolos allí, en aquella tarde glacial, a bordo del vaporetto que los llevaba a través de la laguna de esa ciudad cosmopolita, tolerante y sabia, pensé cuántas horas amargas no estarían siendo vengadas en ese momento por aquella sonrisa. Largas adolescencias dando vueltas por los parques o los cines para descubrir el sexo, mientras otros jóvenes se enamoraban, escribían poemas o bailaban abrazados en las fiestas del Instituto. Noches de echarse a la calle soñando con un príncipe azul de la misma edad, para volver de madrugada, hechos una mierda, llenos de asco y de soledad.La imposibilidad de decirle a un hombre que tiene los ojos bonitos, o una hermosa voz, porque, en vez de dar las gracias o sonreír, lo más probable es que le parta a uno la cara. Y cuando apetece salir, conocer, hablar, enamorarse o lo que sea, en vez de un café o un bar, verse condenado de por vida a los locales de ambiente, las madrugadas entre cuerpos Danone empastillados, reinonas escandalosas y drag queens de vía estrecha. Salvo que alguno -muchos- lo tenga mal asumido y se autoconfine a la alternativa cutre de la sauna, la sala X, la revista de contactos y la sordidez del urinario público.A veces pienso en lo afortunado, o lo sólido, o lo entero, que debe de ser un homosexual que consigue llegar a los cuarenta sin odiar desaforadamente a esta sociedad hipócrita, obsesionada por averiguar, juzgar y condenar con quién se mete, o no se mete, en la cama. Envidio la ecuanimidad, la sangre fría, de quien puede mantenerse sereno y seguir viviendo como si tal cosa, sin rencor, a lo suyo, en vez de echarse a la calle a volarle los huevos a la gente que por activa o por pasiva ha destrozado su vida, y sigue destrozando la de los chicos de catorce o quince años que a diario, todavía hoy, siguen teniéndolo igual que él lo tuvo: las mismas angustias, los mismos chistes de maricones en la tele, el mismo desprecio alrededor, la misma soledad y la misma amargura.Envidio la lucidez y la calma de quienes, a pesar de todo, se mantienen fieles a sí mismos, sin estridencias pero también sin complejos, seres humanos por encima de todo. Gente que en tiempos como éstos, cuando todo el mundo, partidos, comunidades, grupos sociales, reivindica sus correspondientes deudas históricas, podría argumentar, con más derecho que muchos, la deuda impagada de tantos años de adolescencia perdidos, tantos golpes y vejaciones sufridas sin haber cometido jamás delito alguno, tanta rechifla y tanta afrenta grosera infligida por gentuza que, no ya en lo intelectual, sino en lo puramente humano, se encuentra a un nivel abyecto, muy por debajo del suyo. Pensaba en todo eso mientras el barquito cruzaba la laguna y la pareja se mantenía inmóvil, el uno contra el otro, hombro con hombro. Y antes de volver a lo mío y olvidarlos, me pregunté cuantos fantasmas atormentados, cuántas infelices almas errantes no habrían dado cualquier cosa, incluso la vida, por estar en su lugar. Por estar allí, en Venecia, dándose calor en aquella fría tarde de sus vidas.
—Arturo Pérez-Reverte
Gracias Arturo, por saber expresar tan bien el significado de ser persona y sentirse tan normal como cualquier otro ser.
Eso es lo que diferencia a un humano de las bestias negras que hemos tenido que soportar los que gracias a todo somos como somos y nos queremos tal cual somos. Sin dejar que nos etiqueten , ni etiquetar a los demás por el sexo de las personas a las que aman.

_
أي تعليقات هناك حاجة... مثلي الجنس الحب من أرتورو بيريز Reverte لم يسبق لي أن تعيين على كمية من مثلي الجنس الأزواج الذين يتجولون البندقية. the're يمشي على الجسور ، وماء ، وتناول الطعام في المطاعم الصغيرة في المدينة القديمة. عادة ما تكون هناك معاملة في دويت مذهلة ، ولكن العكس تماما : الشعب اسكت ، اسكت ، في كثير من الأحيان مع الجوانب التربوية والتعليمية. تبحث لمعرفة الكثير من الأشياء الأخرى ، و في حالة هؤلاء الأزواج كنت دائما أحب أن مفاجأة له لفتات ضبط النفس من الثقة والمودة ، والتقسيم التقليدي للأدوار التي غالبا ما يحدث بينهما ، والرقة التي غالبا ما تتضمن يشعر لتعويم بين منهم ، في سكون ، وsilencios.Pensaba في كل هذا واليوم الآخر ، وعلى متن الباص المائي التي تغطي الطريق من سان ماركوس ليدو. في البحيرة كانت الريح الباردة ، والركاب ضيقة ذهب الباردة ، ومقعد في زورق كان للزوجين ، الرجل والرجل ، fortysomething ، هادئة. كانوا يجلسون معا وثيقة ، أيد تكتم على الكتف من شريك حياتها ، وذلك في محاولة للتدفئة. وكانت لا تزال هادئة ، يراقب رمادية المياه الخضراء والسماء الرمادية. وعند نقطة واحدة ، عندما كانت السفينة قدمت الاقتراح والخفيفة ، ومقياس رمادية من المشهد فجأة إلى جانب الجمال الاستثنائي ، وشهد تغير ابتسامة سريعة وعابرة ، مثل قبلة أو caricia.Parecían سعيدة. اثنين من اللاعبين المحظوظين ، فكرت. وإن كان من ضمن ما هو عليه. لأن رؤيتهم هنا بعد ظهر هذا اليوم في المتجمدة على متن الباص المائي التي نقلتهم عبر البحيرة من الكوزموبوليتانية والتسامح والحكمة ، فكرت كم عدد ساعات مريرة لن يكون انتقم على الفور لتلك الابتسامة. مراهقات معلقة لفترة طويلة حول المتنزهات أو فيلم مسارح لاكتشاف نوع الجنس ، في حين أن غيرهم من الشباب وقعت في الحب ، كتب الشعر أو الرقص في حفلات احتضن المعهد. ليال الى الشوارع يحلم أحد الأمراء من نفس الفئة العمرية ، في العودة في الفجر ، وقدم القرف ، والكامل للاشمئزاز وsoledad.La استحالة قول رجل مع عيون جميلة ، أو صوت جميل لأنه بدلا من أن تقول شكرا أو ابتسامة ، فمن المرجح أن تواجه انشقاق واحد. وعندما تريد الخروج ، ويجتمع ، والحديث ، تقع في الحب أو أيا كان المحكوم عليه ، بدلا من القهوة أو حانة ، لتكون الحياة في البيئة المحلية ، في الصباح الباكر بين الهيئات دانون empastillados ، اسحب الملكات Reinón الفاحشة والضيقة قياس . إلا إذا كان العديد من افتراض الشر وautoconfine بديل مبتذل وساونا ، غرفة العاشر ، وهي مجلة الاتصالات وقذارة Público.es البولية أحيانا أفكر كيف محظوظة ، أو صلبة ، أو كله الذي يجب أن يكون مثلي الجنس يجب أن تصل إلى الأربعين دون أن نكره بعنف هذا المجتمع المنافق ، هاجس معرفة ومحاكمتهم وإدانتهم الذي قال انه 'العبث أو لا يحصل في السرير. أحسد على رباطة الجأش ، ورباطة جأش ، الذين يستطيعون الحفاظ على الهدوء والاستمرار في العيش وكأن شيئا لم يحدث ، من دون ضغينة ، الى بلده ، بدلا من الخروج إلى الشوارع في ضربة البيض للأشخاص الذين إيجابية أو سلبية قد دمرت حياته ، وما زال تحطيم للفتيان من أربعة عشر أو خمس عشرة سنة أن كل يوم ، حتى اليوم ، مازالت تحتجز اليها كما كان : في نفس المخاوف ، والنكات نفسها لfags على شاشة التلفزيون في جميع أنحاء نفس القدر من الاحتقار ، في نفس amargura.Envidio الشعور بالوحدة والهدوء وصفاء نفسه من أولئك الذين ، رغم ذلك ، يظل وفيا لأنفسهم ، دون ضجة ولكن من دون البشر المعقدة فوق كل شيء. الناس في مثل هذه الأوقات ، عند الجميع ، والأحزاب والجماعات والفئات الاجتماعية وذلك بدعوى أن المناظرة الديون التاريخية ، أنا أزعم ، أكثر من معظم الحق ، والديون غير المسددة حتى سنوات عديدة من فقدان المراهقة ، والكثير من ضربات وجروح أصيبوا بها من دون لم ارتكب أي جريمة ، والكثير من أصوات الاستهجان والإهانة التي ألحقها قحا الدهماء ، وليس فكريا ، ولكن على مستوى بحتة الإنسان هو المدقع ، وأقل بكثير من بلده. انه يعتقد ان كل هذا في حين أن القارب عبر البحيرة وكان الزوجان وقفت بلا حراك ، واحد ضد الآخر ، جنبا إلى جنب. وقبل ان يعود الى نسيان الألغام ، وتساءلت كيف يمكنني أشباح كثيرة المعذبة ، من شأنه أن التعيس النفوس الهائمة كثير لا يعطي أي شيء ، بما في ذلك الحياة ، ويجري في المكان. من يجري هناك ، في البندقية ، وتحول الاهتمام في فترة ما بعد الظهر الباردة من حياتهم. - أرتورو بيريز Reverte بفضل آرثر ، يعرف ذلك جيدا التعبير عن معنى ان تكون لشخص وتشعر بأنها عادية مثل أي شخص آخر. هذا هو ما يميز الإنسان من الهموم التي كان عليهم أن يتحملوا شكره لجميع أولئك الذين هم مثلنا ونحن نحب كما نحن. في حين أننا التسمية ، أو تسمية أخرى لممارسة الجنس من الأشخاص الذين يحبونهم.

No calen els comentaris .... AMOR GAY Per Arturo Pérez-Reverte Mai abans m'havia fixat en la quantitat de parelles homosexuals que es veuen passejant per Venècia. Els trobes caminat pels ponts, a la vora dels canals, sopant en els petits restaurants del casc antic. No sol tractar-se d'duos espectaculars, sinó tot el contrari: gent discreta, tranquila, sovint amb aspecte educat. Mirant als altres aprens quantitat de coses, i en el cas d'aquestes parelles sempre m'encanta sorprendre els seus gestos mesurats de confiança o afecte, el repartiment convencional de rols que sol donar-se entre un i l'altre, la tendresa continguda que sovint sents flotar entre ells, en la seva immobilitat, en els seus silencios.Pensaba en tot això l'altre dia, a bord del vaporetto que cobreix el trajecte de Sant Marc al Lido. Sobre la llacuna bufava un vent gelat, els passatgers anàvem encongits de fred, i en un banc de l'embarcació hi havia una parella, home i home, quaranta, tranquils. Seien molt junts, recolzat discretament una espatlla en el del company, en un intent de donar-se calor. Anaven quiets i callats, mirant l'aigua verdegris i el cel color cendra. I en un moment determinat, quan el vaixell va fer un moviment i la llum i la gamma de grisos del paisatge es van combinar de sobte amb extraordinària bellesa, els vaig canviar un somriure ràpida, fugaç, semblant a un petó o una caricia.Parecían feliços. Dos tipus amb sort, vaig pensar. Encara que sigui dins del que cap. Perquè veient allà, en aquella tarda glacial, a bord del vaporetto que els portava a través de la llacuna d'aquesta ciutat cosmopolita, tolerant i sàvia, vaig pensar quantes hores amargues no estarien sent vinguis en aquell moment per aquell somriure. Llargues adolescències fent voltes pels parcs o els cinemes per descobrir el sexe, mentre altres joves s'enamoraven, escrivien poemes o ballaven abraçats a les festes de l'Institut. Nits de sortir al carrer somiant amb un príncep blau de la mateixa edat, per tornar de matinada, fets una merda, plens de fàstic i de soledad.La impossibilitat de dir-li a un home que té els ulls bonics, o una bonica veu, perquè, en lloc de donar les gràcies o somriure, el més probable és que li parteixi a un la cara. I quan ve de gust sortir, conèixer, parlar, enamorar-o el que sigui, en comptes d'un cafè o un bar, veure's condemnat de per vida als locals d'ambient, les matinades entre cossos Danone empastillados, Reinón escandaloses i drag queens de via estreta . Llevat que algú-molts-el tingui mal assumit i es autoconfine a l'alternativa cutre de la sauna, la sala X, la revista de contactes i la sordidesa de l'urinari publico.es vegades penso en el afortunat, o el sòlid, o ho sencer , que ha de ser un homosexual que aconsegueix arribar als quaranta sense odiar desaforadament a aquesta societat hipòcrita, obsessionada per esbrinar, jutjar i condemnar amb qui es fica, o no es fica, al llit. Envejo l'equanimitat, la sang freda, de qui pot mantenir-se serè i seguir vivint com si res, sense rancor, a la seva, en comptes de posar-se al carrer a volarle els ous a la gent que per activa o per passiva ha destrossat la seva vida, i segueix destrossant la dels nois de catorze o quinze anys que cada dia, encara avui, segueixen tenint-lo igual que ell el va tenir: les mateixes angoixes, els mateixos acudits de maricons a la tele, el mateix menyspreu al voltant, la mateixa soledat i la mateixa amargura.Envidio la lucidesa i la calma dels qui, malgrat tot, es mantenen fidels a si mateixos, sense estridències però també sense complexos, éssers humans per sobre de tot. Gent que en temps com aquests, quan tothom, partits, comunitats, grups socials, reivindica els seus corresponents deutes històrics, podria argumentar, amb més dret que molts, el deute impagat de tants anys d'adolescència perduts, tants cops i vexacions sofertes sense haver comès mai cap delicte, tanta rechifla i tanta ofensa grollera infligida per gentussa que, no ja en el intel.lectual, sinó en el purament humà, es troba a un nivell abjecte, molt per sota del seu. Pensava en tot això mentre el barquet travessava la llacuna i la parella es mantenia immòbil, l'un contra l'altre, espatlla amb espatlla. I abans de tornar al meu i oblidar-los, em vaig preguntar quants fantasmes turmentats, quantes infeliços ànimes errants no haurien donat qualsevol cosa, fins i tot la vida, per estar al seu lloc. Per ser-hi, a Venècia, donant-se calor en aquella freda tarda de les seves vides. -Arturo Pérez-Reverte Gràcies Artur, per saber expressar tan bé el significat de ser persona i sentir-se tan normal com qualsevol altre ésser. Això és el que diferencia un humà de les bèsties negres que hem hagut de suportar els que gràcies a tot som com som i ens volem tal com som. Sense deixar que ens etiquetin, ni etiquetar els altres pel sexe de les persones a les que estimen.

Aucun commentaire n'est nécessaire .... GAY LOVE Par Arturo Pérez-Reverte Je n'avais jamais mis sur le montant des couples homosexuels qui se promènent autour de Venise. The're marchant dans les ponts, de l'eau, manger dans de petits restaurants de la Vieille Ville. Il ya habituellement traités dans les duos spectaculaires, mais bien au contraire: des gens calmes, tranquilles, souvent avec des aspects éducatifs. Qui cherche à apprendre d'autres choses, et dans le cas de ces couples que j'aime toujours à surprendre ses gestes sobres de confiance et d'affection, la division traditionnelle des rôles qui se produit souvent entre eux, la tendresse qui contenaient souvent sentir flotter entre eux, dans leur immobilité, leur silencios.Pensaba dans tout cela l'autre jour, à bord du vaporetto qui couvre le trajet de San Marcos au Lido. Sur le lac, le vent était froid, les passagers à l'étroit allé froid, et un banc dans le bateau avait un couple, l'homme et l'homme, quarantaine,, calme. Ils se sont assis près les uns, discrètement soutenu une épaule de son partenaire, dans une tentative pour se réchauffer. Ils étaient immobiles et silencieux, à regarder le gris-vert d'eau et de cendre ciel. Et à un moment donné, lorsque le navire a fait un mouvement et la lumière et l'échelle des gris du paysage soudain combiné avec la beauté extraordinaire, le changement a un sourire rapide, un fugitif, comme un baiser ou une caricia.Parecían heureux. Deux gars chanceux, je ne pensais. Bien qu'il appartienne à ce qu'elle est. Parce que les voir ici, dans cette froide après-midi à bord du vaporetto qui leur ont fait passer la lagune de la cosmopolite, tolérante et sage, je pensais combien d'heures amères ne serait pas vengé sur place pour ce sourire. Long adolescents suspendus autour des parcs ou des cinémas de connaître le sexe, tandis que d'autres jeunes est tombé en amour, écrit des poèmes ou danser dans des soirées embrassé l'Institut. Nuits dans les rues de rêver d'un prince du même âge, pour en revenir à l'aube, a fait une merde, plein de dégoût et de l'impossibilité soledad.La de raconter un homme avec de beaux yeux, ou une belle voix parce qu'au lieu de dire merci ou sourire, il est probable qu'une face de Split. Et lorsque vous voulez sortir, rencontrer, discuter, tomber en amour ou autre chose, au lieu d'un café ou un bar, d'être condamnés à vivre dans l'environnement local, tôt le matin entre les organes empastillados Danone, drag queens Reinón scandaleux et à voie étroite . À moins que l'on a beaucoup de mal et l'hypothèse la autoconfine tacky alternative au sauna, salle X, le journal de contacts et la misère de publico.es urinaires Parfois je pense de la chance, ou un solide, ou dans sa totalité qui doit être un homosexuel, vous devez atteindre la quarantaine sans haïr sauvagement cette société hypocrite, obsédée par découvrir, de poursuivre et condamner qui il est Messing ou obtient pas au lit. J'envie la sérénité, la fraîcheur, qui ne peut rester calme et continuer à vivre comme si rien ne s'était passé, sans rancune, à la sienne, au lieu de dans les rues pour faire sauter les œufs aux personnes qui ont activement ou passivement, a détruit sa vie, et continue de briser des garçons de quatorze ou quinze ans que chaque jour, aujourd'hui encore, toujours en le tenant comme il l'avait: les mêmes angoisses, les mêmes blagues pour les tapettes à la télévision partout dans le même mépris, le même amargura.Envidio la solitude et la même lucidité et la tranquillité de ceux qui, néanmoins, rester fidèles à eux-mêmes, sans tambour ni trompette, mais sans complexe des êtres humains avant tout. Personnes dans des moments comme ceux-ci, quand tout le monde, les partis, les communautés, les groupes sociaux, en faisant valoir leurs dettes correspondantes historique, je dirais, plus de droit que la plupart, la dette impayée depuis tant d'années de l'adolescence perdue, tant de coups et blessures infligés sans avoir jamais commis aucun crime, si bien huer et rude affront infligé par la racaille, non pas intellectuellement, mais sur le plan purement humain est une abjecte, bien inférieure à la sienne. Il a pensé pendant tout ce temps le bateau pour traverser la lagune et le couple se tenaient immobiles, l'un contre l'autre, épaule contre épaule. Et avant de retourner à oublier les miens et je me demandais comment beaucoup de fantômes tourmentés, malheureux de nombreuses âmes errantes ne serait pas tout donné, y compris la vie, étant en place. En étant là, à Venise, en tournant à chaud l'après-midi froid de leur vie. -Arturo Pérez-Reverte Merci Arthur, sachant si bien exprimer le sens d'être une personne et se sentent aussi normale que personne d'autre. C'est ce qui distingue un homme de bêtes noires qui ont eu à endurer merci à tous ceux qui sont comme nous et nous aime comme nous sommes. Bien que nous l'étiquette ou l'étiquette de l'autre par le sexe des personnes qu'ils aiment.

No comments are needed .... GAY LOVE By Arturo Pérez-Reverte I had never set on the amount of gay couples who are walking around Venice. The're walking down the bridges, the waterside, dining in small restaurants of Old Town. There are usually treated in spectacular duets, but quite the opposite: people quiet, quiet, often with educational aspects. Looking to learn many other things, and in the case of these couples I always love to surprise his restrained gestures of trust and affection, the conventional division of roles that often occurs between them, the tenderness that often contained feel to float between them, in their stillness, their silencios.Pensaba in all this the other day, on board the vaporetto that covers the route from San Marcos to the Lido. On the lake the wind was cold, cramped passengers went cold, and a bench in the boat had a couple, man and man, fortysomething, quiet. They sat close together, discreetly supported a shoulder of her partner, in an attempt to keep warm. They were quiet and still, watching the gray-green water and sky ashen. And at one point, when the ship made a motion and light and the gray scale of the landscape suddenly combined with extraordinary beauty, the change saw a quick smile, a fleeting, like a kiss or a caricia.Parecían happy. Two lucky guys, I thought. Although it is within what it is. Because seeing them here in this frigid afternoon on board the vaporetto that took them across the lagoon from the cosmopolitan, tolerant and wise, I thought how many bitter hours would not be avenged on the spot for that smile. Long teens hanging around parks or movie theaters to discover the sex, while other young people fell in love, wrote poetry or dancing at parties embraced the Institute. Nights into the streets dreaming of a prince of the same age, to return at dawn, made a shit, full of disgust and soledad.La impossibility of telling a man with beautiful eyes, or a beautiful voice because instead of saying thank you or smile, it is likely that one split face. And when you want to go out, meet, talk, fall in love or whatever, instead of a coffee or a bar, be sentenced to life in the local environment, the early mornings between Danone empastillados bodies, drag queens Reinón outrageous and narrow-gauge . Unless one has many-the evil assumption and the alternative tacky autoconfine the sauna, room X, the journal of contacts and squalor of urinary Público.es Sometimes I think how lucky, or a solid, or whole which must be a homosexual you must reach forty without hating wildly this hypocritical society, obsessed with finding out, prosecute and convict who he's messing or not gets in bed. I envy the equanimity, the coolness, who can remain calm and continue to live as if nothing had happened, without rancor, to his own, instead of into the streets to blow the eggs to people who actively or passively has destroyed his life, and continues smashing of boys of fourteen or fifteen years that every day, even today, still holding it as he had: the same anxieties, the same jokes for fags on TV around the same contempt, the same amargura.Envidio loneliness and the same lucidity and calm of those who, nevertheless, remain true to themselves, without fanfare but without complex human beings above all. People in times like these, when everyone, parties, communities, social groups, claiming their corresponding historical debts, I would argue, more right than most, the unpaid debt so many years of adolescence lost, so many blows and injuries inflicted without never having committed any crime, so much booing and rude affront inflicted by riffraff, not intellectually, but on the purely human level is an abject, well below his. He thought all this while the boat across the lagoon and the couple stood motionless, one against the other, shoulder to shoulder. And before returning to forget mine and I wondered how many ghosts tormented, unhappy many wandering souls would not have given anything, including life, being in place. By being there, in Venice, turning hot in the cold afternoon of their lives. -Arturo Pérez-Reverte Thanks Arthur, knowing so well express the meaning of being a person and feel as normal as anyone else. That's what distinguishes a human from the bugbears that have had to endure thanks to all those who are like us and we love as we are. While we label, or label the other by the sex of the people they love.

Non ci sono commenti sono necessari .... AMORE GAY Da Arturo Pérez-Reverte Non avevo mai impostato sulla quantità di coppie gay che sono in giro a Venezia. The're camminando giù i ponti, in riva al fiume, pranzo in piccoli ristoranti della Città Vecchia. Ci sono di solito trattati in duetti spettacolare, ma piuttosto il contrario: gente tranquilla, silenziosa, spesso con aspetti educativi. Cercando di imparare molte altre cose, e, nel caso di queste coppie ho sempre l'amore per sorprendere i suoi gesti trattenuti di fiducia e di affetto, la divisione tradizionale dei ruoli che si verifica spesso tra di loro, la tenerezza che contenevano spesso si sentono a galleggiare tra le loro, nella loro immobilità, la loro silencios.Pensaba in tutto questo l'altro giorno, a bordo del vaporetto che copre il percorso da San Marcos al Lido. Sul lago, il vento era freddo, i passeggeri angusto è andato a freddo, e una panchina in barca era una coppia, uomo e uomo, fortysomething, tranquillo. Erano seduti vicini, discretamente sostenuto una spalla del suo compagno, nel tentativo di tenere in caldo. Erano tranquilli e ancora, a guardare il grigio-verde acqua e cenere cielo. Ea un certo punto, quando la nave fece un movimento e la luce e la scala del grigio del paesaggio improvvisamente combinato con la bellezza straordinaria, la modifica ha visto un rapido sorriso, un fuggevole, come un bacio o una caricia.Parecían felice. Due ragazzi fortunati, ho pensato. Anche se è all'interno di quello che è. Perché vedere qui in questo pomeriggio freddo a bordo del vaporetto che li portò in tutta la laguna dal cosmopolita, tollerante e saggia, ho pensato quante ore amare non sarebbe vendicato sul posto per quel sorriso. Long ragazzi in giro parchi o un filmato teatri di scoprire il sesso, mentre altri giovani innamorati, ha scritto la poesia o ballare alle feste abbracciato l'Istituto. Notti nelle strade di sognare un principe della stessa età, per tornare all'alba, ha fatto una merda, pieno di disgusto e soledad.La impossibilità di raccontare un uomo con gli occhi belli, o una bella voce perché, invece di dire grazie o sorriso, è probabile che faccia uno split. E quando si vuole uscire, incontrarsi, parlare, innamorarsi o qualsiasi altra cosa, invece di un caffè o un bar, essere condannato a vita nel contesto locale, la mattina presto tra empastillados organismi Danone, Drag Queens Reinón scandaloso e scartamento ridotto . A meno che uno ha molti l'assunzione il male e il cattivo gusto autoconfine alternativa alla sauna, sala X, la rivista dei contatti e lo squallore di Público.es urinarie A volte penso che fortuna, o un solido o di tutto il che deve essere un omosessuale è necessario raggiungere una quarantina senza odiare selvaggiamente questa società ipocrita, ossessionato dall'idea di trovare fuori, perseguire e condannare chi ha Messing o non viene a letto. Invidio la serenità, il fresco, che può mantenere la calma e continuare a vivere come se nulla fosse accaduto, senza rancore, di suo, anziché nelle strade per far saltare le uova di persone che attivamente o passivamente ha distrutto la sua vita, e continua rottura dei ragazzi di quattordici o quindici anni che ogni giorno, anche oggi, ancora in mano come aveva: le stesse angosce, le stesse barzellette per finocchi in TV circa lo stesso disprezzo, lo stesso amargura.Envidio la solitudine e la stessa lucidità e la calma di chi, comunque, rimangono fedeli a se stessi, senza clamori ma senza complessi esseri umani prima di tutto. Le persone in tempi come questi, quando tutti, partiti, comunità, gruppi sociali, rivendicando i loro corrispondenti debiti storici, direi, più a destra rispetto alla maggior parte, il debito non pagato tanti anni dell'adolescenza perduta, tanti colpi e ferite inflitte senza non aver mai commesso alcun crimine, tanto fischi e rude affronto inflitto dalla marmaglia, non intellettualmente, ma anche sul piano puramente umano è un abietto, ben al di sotto i suoi. Ha pensato tutto questo mentre la barca in tutta la laguna e la coppia rimase immobile, uno contro l'altro, spalla a spalla. E prima di tornare a dimenticare la mia e mi chiedevo come fantasmi molti tormentato, infelice molte anime vaganti non avrebbe dato qualsiasi cosa, compresa la vita, di essere a posto. Da essere lì, a Venezia, girare a caldo nel pomeriggio freddo della loro vita. -Arturo Pérez-Reverte Grazie Arthur, sapendo che così bene esprimono il senso di essere una persona e si sentono come normali come chiunque altro. Questo è ciò che distingue un essere umano dal bugbear che hanno dovuto subire, grazie a tutti coloro che sono come noi e noi amiamo così come siamo. Mentre noi label, l'etichetta o l'altra dal sesso delle persone che amano.

Hayır yorum .... ihtiyaç vardır GAY LOVE Tarafından Arturo Pérez-Reverte Kim Venedik etrafında yürüyorsanız eşcinsel çiftlerin miktarı ayarlanmış hiç. The're köprüler yürürken, sahilde, Old Town küçük lokantalarda yemek. Genellikle muhteşem düetler, ama tedavi var oldukça zıt: çoğu eğitim yönleri ile insanların sakin, sessiz,. Birçok şey öğrenmek için, seyir ve hep güven ve sevgi onun ölçülü jestleri sürpriz severim bu çiftlerin durumunda, genellikle aralarında, hassasiyet genellikle içerdiği hissediyorum arasında yüzmek için rollerin geleneksel bölünme oluşur onların durgunluk bu Lido San Marcos dan rota kapsar onları, bu gün kendi silencios.Pensaba, gemide vaporetto. Rüzgar soğuk göl üzerinde, sıkışık yolcu soğuk ve bir bank tekne bir çift, insan ve adam fortysomething, sessiz oldu gitti. Bunlar birbirine yakın, Sessiz, bir girişim sıcak tutmak için eşinin bir omuz desteklenen oturdu. Onlar hala sessiz izlemek vardı gri-yeşil su ve gök külrengi. Ve bir nokta, ne zaman bir gemi hareket ve ışık ve manzara gri ölçekli aniden olağanüstü güzelliği ile birlikte yapılan at değiştirmek hızlı bir gülümseme gördü bir uçucu, bir öpücük ya da bir caricia.Parecían mutlu gibi. Iki şanslı çocuklar, diye düşündüm. Rağmen ne olduğunu içinde. Burada on board bu soğuk öğleden sonra bu Lagün boyunca, hoşgörülü ve kozmopolit bilge, kaç saat o acı gülümseme için oracıkta intikamını olmayacağını düşündüm bunları aldı vaporetto seeing them Çünkü. Başka gençlerin aşık Uzun teens park veya sinema çevresinde asılı, partiler şiir veya dans yazdı seks keşfetmek Enstitüsü kucakladı. Gece sokaklarda aynı yaştaki bir prens hayal içine, şafakta, bir bok, tiksinti ve güzel gözleri, ya da güzel bir ses ile bir adam söylemek soledad.La olanaksızlığı tam yapılmış dönmek için yerine çünkü sen veya gülümseme teşekkür söyleyerek, bunun bir bölünmüş yüz muhtemeldir. Ve ne zaman, dışarı çıkmak, düşmek ne olursa olsun bir kahve ya da bir bar yerine, yaşama yerel ortamda cezası ile aşk veya konuşmak tanışmak istiyorum, Danone empastillados organları arasında sabahın erken saatlerinde, Drag Queens Reinón çirkin ve dar hat . Sürece bir çok-kötü varsayım ve alternatif yapışkan autoconfine Bazen ne kadar şanslı düşünüyorum sauna, oda X, rehber ve idrar Público.es ve sefalet bir dergi var, veya, katı veya tüm bir eşcinsel size kırk çılgınca bu ikiyüzlü toplum nefret olmadan, kovuşturma bulgu dışarı kim o ya karıştırmasını değil yatakta olur mahkum saplantı ulaşmak gerekir. Ben, kim kalır serinlik, sakin olabilir equanimity haset ve sanki hiçbir şey olmamış gibi yaşamaya devam, kin olmadan, kendi yerine, sokaklara kim aktif veya pasif yok etmiş insanlara yumurta darbe amacıyla hayatı, ve on dört ya da on beş yıl erkek olarak o vardı: Aynı endişeler, aynı hor etrafında TV fags için aynı espriler, aynı her gün, bugün bile hala tutarak smashing devam ediyor amargura.Envidio yalnızlık ve aynı sağduyu ve olanlar, yine de, kendilerini sadık kalır sakin, tantana olmadan ama karmaşık insan her şeyden olmaksızın. Bu, herkes, partiler, topluluklar, sosyal gruplar, bunlara karşılık gelen tarihsel borçlarını iddia bence gibi zamanlarda insanlar, çoğundan daha sağ, ödenmemiş borç çok ergenlik kaybolan yıllar, çok darbeler ve yaralanmalar olmadan verdirdiler hakaret riffraff tarafından değil, entelektüel kasten herhangi bir suç, çok booing ve kaba, ama tamamen insan düzeyinde kararlı olan hiç bir sefil, çok altında onun. Bütün bu süre Lagün boyunca tekne ve çift, bir diğer, omuz omuz karşı hareketsiz durdu düşündü. Ve mayın unutmak dönmeden önce ben kaç hayaletler eziyet merak, mutsuz çok gezinen ruhlar, yaşam gibi bir şey, verilen olmazdı yerde olmak. Being There olarak, Venedik, sıcak hayatlarının soğuk öğleden sonra dönüm içinde. -Arturo Pérez-Reverte Teşekkür Arthur, çok iyi bir insan olmanın anlamını ifade bilmek ve normal başkasının gibi hissediyorum. İşte ayıran's a tüm olanlar bizim gibi ve biz biz aşk sayesinde katlanmak zorunda bugbears insan. Biz, etiket veya sevdikleri insanların cinsiyet diğer etiket.

viernes, 21 de agosto de 2009

Al final acabaremos andando jejejejejejee.


Yo siempre lo dije "Correr es malo para la salud" CANSA jajajajajajjaaa y las carreras agotan jejejejejeee.
Vicenç

Que ya llegó el veranooooooooooo


Que no te enteras, caballero de la dulce duda jejejeeee. Que lo que pasa es que llegó el verano jajajajajaaa.
Vicenç

Al final nada cambia....


«Panem et circenses»

La frase fue acuñada a finales del siglo I o principios del II más o menos, por el poeta romano Décimo Junio Juvenal. Algunos emperadores romanos, cuando el pueblo les ponía las peras al cuarto o cuando tenían algún que otro cadáver que ocultar bajo la alfombra, tenían por costumbre regalarle (al pueblo, no al cadáver) algunas medidas de trigo o un par de panes junto con entradas para el circo, en un intento de acallarlo y/o adormecerlo. Al parecer la medida tenía bastante éxito.
Este hecho, con algunas modificaciones, está hoy en día totalmente vigente. Por lo menos en lo referente al circo; en cuanto al pan no está tan claro.
El circo lo tenemos en esas televisiones del demonio con programas como La noria, Dónde estás corazón, OT, Supervivientes, Gran hermano y otros que me alegro de no recordar (mi mente se protege a sí misma) y su efecto adormecedor es francamente eficaz; serían más baratas las benzodiacepinas pero los anunciantes no pagarían lo que pagan a las cadenas televisivas y la “pasta” es Tierra Sagrada.
El pan ya es otra cosa, si quieres pan te lo compras, piensan nuestros gobiernos, que parecen no darse cuenta (o si) de que para comprar pan hay que trabajar y para trabajar tiene que haber puestos de trabajo y que para que haya empleo los gobiernos deben ser eficaces, lo que en nuestro país es una triste irrealidad.
El resultado es que, por nuestras calles, vagan unos ciudadanos a modo de zombis adocenados, sin trabajo y con el estómago tan vacío y adormecido por el hambre como sus mal alimentadas y vacías cabezas.
“¡Oye, para, para, caduco cascarrabias! -me dirás- ¡Que para saber todos esos títulos de programa-estiércol alguno has tenido que ver y eso quiere decir que has caído en el mismo pecado de aquellos a quienes criticas!” Pero esta vez no puedo darte la razón, lo mío puede ser un claro efecto de falta de riego sanguíneo producto de la edad, no de gilipollez (claro que bien mirado podría ser por las dos cosas.)
De cualquier modo, me caen bien aquellos dictadores romanos (nunca pensé que podría decir esto) al menos repartían pan y circo gratis, nuestro gobernantes solamente reparten circo, a secas, nada de pan por si nos acostumbramos, claro que, al igual que los emperadores, esconden sus miserias bajo la alfombra y arramblan con todo lo que pueden. Al final nada cambia.
"Ekmek ve sirklerde" Ifade geç birinci yüzyılda ya kadar ikinci başından, Roma şair Juvenal tarafından icat edildi. Bazı Roma imparatorları, insanlar dördüncü veya armut zaman halı altına gizlemek için tek ceset vardı üzerinde, onun vermeye alışık olduğunu koymak onları (insanları değil, vücut) ile buğday ekmeği veya biletleri bir çift bazı tedbirler boyunca bir girişim ve / veya uyuşuk sessizlik için sirk için. Bugüne kadar oldukça başarılı Görünüşe oldu. Bu, bazı modifikasyonlar ile tam yürürlükte bugün. En ile sirk konusunda çok net olarak değil ekmek bir anda. Biz burada kalp, OT, Survivor, Big Brother sen ve ben hatırlamıyorum sevindim dönme dolap, gibi televizyon programlarında şeytan var sirk (my mind) ve uyuşturucu etkisi kendini koruyabilir açıkçası etkilidir; benzodiazepinler daha ucuz olacak ama reklamverenler televizyon kanalları ve "yapıştır" yaptığınız ödeme ödeme olmaz kutsal bir yer olduğunu. Eğer, satın ekmek istediğinizi düşünün hangi fark etmemiş görünüyor bizim hükümetler, ekmek başka bir şey, (veya) ekmek ki çalışmalıdır satın almak ve bu iş ve istihdam olmalı çalışmalar var Hükümetler, ülkemizde üzücü bir gerçek olmama etkin olmalıdır. Sonuç olarak, bizim sokak, bir zombi vatandaşlar sıradanlık, işsiz ve boş mideleri çok açlık numbed ve boş başlarını olduğu gibi dolaşırken Doğum malnourished olduğunu. "Hey, senil cimri tip stop! tell me-herhangi bir program gübre ilgili yapılmış tüm bu başlıklar bilmek ve o kim eleştirmek aynı günah düşmüş demektir! "Ama bu sefer ben neden veremem, maden olabilir (Elbette bir, iki tarafından da kabul olur eski bir ürün kan arz eksikliğinin net bir etkisi değil, bok olmak.) Her neyse, bu Roma diktatörleri onlar gibi (bu) en az ücretsiz dağıtılan ekmek ve sirklerde söyleyebilirim, sirk gibi elbette sadece, sade, hiçbir ekmek durumda biz alışık olduğundan bizim yöneticiler, yaymak hiç düşünmemiştim İmparator, halının altında sefalet gizlemek ve her şeyi silip. Sonunda hiçbir değişiklik içinde.
«Panem et circenses» La frase va ser encunyada a finals del segle I o principis del II més o menys, pel poeta romà Juvenal. Alguns emperadors romans, quan el poble els posava les peres al quart o quan tenien algun que altre cadàver a amagar sota la catifa, tenien per costum regalar (al poble, no al cadàver) algunes mesures de blat o un parell de pans juntament amb entrades per al circ, en un intent de fer callar i / o adormir. Pel que sembla la mesura tenia força èxit. Aquest fet, amb algunes modificacions, està avui en dia totalment vigent. Si més no pel que fa al circ, pel que fa al pa no està tan clar. El circ el tenim en aquestes televisions del dimoni amb programes com La noria, Dónde estás corazón, OT, Supervivientes, Gran Hermano i altres que me n'alegro de no recordar (la meva ment es protegeix a si mateixa) i el seu efecte adormidor és francament eficaç; serien més barates les benzodiazepines però els anunciants no pagarien el que paguen a les cadenes televisives i la "pasta" és Terra Sagrada. El pa ja és una altra cosa, si vols pa t'ho compres, pensen els nostres governs, que semblen no adonar-se (o si) que per comprar pa s'ha de treballar i per treballar ha d'haver llocs de treball i que perquè hi hagi feina els governs han de ser eficaços, el que al nostre país és una trista irrealitat. El resultat és que, per les nostres carrers, vaguen uns ciutadans a manera de zombis adotzenats, sense feina i amb l'estómac tan buit i adormit per la fam com els seus mal alimentades i buides caps. "Escolta, per, per, caduc rondinaire! -em diràs-Que per saber tots aquests títols de programació fem algun has hagut de veure i això vol dir que has caigut en el mateix pecat d'aquells a qui critiques! "Però aquesta vegada no puc donar-te la raó, el meu pot ser un clar efecte de manca de reg sanguini producte de l'edat, no de gilipollez (clar que ben mirat podria ser per les dues coses.) De qualsevol manera, em cauen bé aquells dictadors romans (mai vaig pensar que podria dir això) almenys repartien pa i circ gratuïts, el nostre governants només reparteixen circ, a seques, res de pa per si ens acostumem, és clar que, igual que els emperadors, amaguen les seves misèries sota la catifa i arramblar amb tot el que poden. Al final res no canvia.
Du pain et des jeux» L'expression a fait florès dans la fin du premier siècle ou au début de la seconde ou deux, par le poète romain Juvénal. Certains empereurs romains, quand les gens les mettre sur le quatrième ou de poires, quand ils avaient le cadavre étrange de se cacher sous le tapis, avaient l'habitude de lui donner (le peuple, non du corps) certaines mesures de pain de blé ou d'une paire de billets avec pour le cirque, dans une tentative pour réduire au silence et / ou un engourdissement. Apparemment, a été très fructueux jusqu'à présent. Ceci, avec quelques modifications, est pleinement en vigueur aujourd'hui. Au moins en ce qui concerne le cirque comme le pain n'est pas si claire. Le cirque, nous avons le diable dans des programmes télévisés tels que la roue de Ferris, où vous êtes cardiaque, OT, Survivor, Big Brother et je suis heureux de ne pas se rappeler (mon cerveau peut se protéger) et son effet anesthésiant est franchement efficace; benzodiazépines serait moins cher mais les annonceurs ne voulaient pas payer ce qu'ils payent les chaînes de télévision et les «coller» est une terre sacrée. Le pain est une autre chose, si vous voulez du pain que vous achetez, pense que nos gouvernements, qui semblent ne pas s'en apercevoir (ou si) pour acheter du pain que nous devons travailler et le travail doit avoir un emploi et l'emploi afin qu'il y Les gouvernements devraient être efficace, ce qui dans notre pays est une irréalité triste. Le résultat est que, dans nos rues, errant autour comme une médiocrité citoyens zombie, les chômeurs et les estomacs vides si engourdi par la faim et vide la tête de malnutrition. "Hé, arrêtez, arrêtez, Curmudgeon sénile! dites-moi que, pour connaître tous ces titres à tout programme de fumier a été impliqué et cela signifie que vous êtes tombé dans le même péché de ceux qui critiquent! "Mais cette fois je ne peux pas donner la raison, la mienne peut être un effet clairement l'insuffisance de l'approvisionnement en sang de l'ancien produit, pas de la merde (du cours, seraient bien considérés par les deux.) Quoi qu'il en soit, je les aime ces dictateurs romains (jamais pensé que je dirais ceci) au moins le pain distribué gratuitement et les cirques, le cirque étaler nos seuls maîtres, plaine, pas de pain au cas où nous sommes habitués, bien sûr, comme le empereurs, cacher leur misère sous le tapis et balayer tout ce qu'ils peuvent. Dans la fin change rien.

"Bread and circuses" The phrase was coined in the late first century or the beginning of the second or so, by the Roman poet Juvenal. Some Roman emperors, when people put them on the fourth or pears when they had the odd corpse to hide under the carpet, were accustomed to give her (the people, not the body) some measures of wheat bread or a pair of tickets along with for the circus in an attempt to silence and / or numb. Apparently was quite successful so far. This, with some modifications, is in full force today. At least with regard to the circus as the bread is not so clear. The circus we have the devil in such television programs as The Ferris wheel, where are you heart, OT, Survivor, Big Brother and I'm glad not remember (my mind can protect itself) and its numbing effect is frankly effective; benzodiazepines would be cheaper but advertisers would not pay what they pay television channels and "paste" is sacred ground. The bread is another thing, if you want bread you buy, think our governments, which seem not to notice (or if) to buy bread that we must work and work must have jobs and employment so that there Governments should be effective, which in our country is a sad unreality. The result is that, on our streets, wandering around like a zombie citizens mediocrity, jobless and with empty stomachs so numbed by hunger and empty their heads malnourished. "Hey, stop, stop, senile curmudgeon! tell me-that to know all those titles any program-manure has been involved and that means you have fallen into the same sin of those who criticize! "But this time I can not give the reason, mine can be a clear effect of lack of blood supply of the old product, not crap (of course, would be well regarded by both.) Anyway, I like them those Roman dictators (never thought I would say this) at least distributed free bread and circuses, circus spread our rulers only, plain, no bread in case we are accustomed, of course, like the emperors, hide their misery under the carpet and sweep away everything they can. In the end nothing changes.
"Panem et circenses" La frase è stata coniata alla fine del secolo prima o all'inizio del secondo o giù di lì, dal poeta latino Giovenale. Alcuni imperatori romani, quando la gente li il quarto o pere quando avevano il cadavere dispari di nascondere sotto il tappeto, erano abituati a dare il suo (il popolo, non il corpo), alcune misure di pane di frumento o di una coppia di biglietti con per il circo, nel tentativo di silenzio e / o insensibile. A quanto pare è stato un buon successo finora. Questo, con alcune modifiche, è in pieno vigore oggi. Almeno per quanto riguarda il circo non come il pane è così chiara. Il circo che abbiamo il diavolo in programmi televisivi come La ruota panoramica, dove sei cuore, OT, Survivor, il Grande Fratello e mi fa piacere, non ricordo (la mia mente in grado di proteggere se stesso) e il suo effetto paralizzante è francamente efficace; benzodiazepine sarebbe meno costosa, ma gli inserzionisti non avrebbe pagato quello che pagano i canali televisivi e "incolla" è terra sacra. Il pane è un'altra cosa, se si desidera che il pane si compra, penso che i nostri governi, che non sembrano di preavviso (o se) per comprare il pane che dobbiamo lavorare e il lavoro deve avere posti di lavoro e l'occupazione in modo che ci I governi dovrebbero essere efficaci, che nel nostro paese è una irrealtà triste. Il risultato è che, sulle nostre strade, in giro come una mediocrità cittadini zombie, senza lavoro e con lo stomaco vuoto così stordito dalla fame e dalla loro teste vuote malnutriti. "Hey, stop, stop, musone senile! mi dicono-che per conoscere tutti i titoli di qualsiasi programma-concime è stato coinvolto e che significa che sono caduti nello stesso peccato di coloro che criticano! "Ma questa volta non posso dare la ragione, la mia è possibile essere un chiaro effetto della mancanza di afflusso di sangue del vecchio prodotto, non crap (di corso, sarebbe stata ben considerata da entrambi.) Comunque, mi piacciono i dittatori romani (mai pensato che sarei dire questo), almeno distribuiti gratuitamente pane e circo, un circo diffondere i nostri governanti solo, semplice, senza pane nel caso in cui siamo abituati, naturalmente, come il imperatori, nascondere la loro miseria sotto il tappeto e spazzare via tutto il possibile. In fine non cambia nulla.

No tengo edad....


No tengo edad para amarte Durante mis cortas vacaciones en la Alpujarra granadina, en el Ideal de Granada, leo sin sorprenderme el archivo de la causa por cohecho contra don Francisco Camps.Tumbado en un bosquecillo de castaños contemplando la embrujadora y bellísima luna llena alpujarreña, dejo volar mi calenturienta imaginación y la muy golfa se va de inmediato hacia el ex presidente de la Junta de Andalucía don Manuel Chaves y los diez millones de euros que regaló a la empresa regentada por su hija.Es posible que me quedase ligeramente transpuesto, el caso es que ambos casos, el del señor Camps y el del señor Chaves se mezclaron y enmarañaron en mi mente. En ellos se armó mucho ruido y luego hubo ninguna nuez. De pronto, una idea se me cuela y vuelvo en mí ligeramente cubierto de sudor: ¿No será que PP y PSOE se tienen amarrados por los testículos y como en el chiste del dentista el uno le dice al otro “No nos haremos daño doctor”? ¿No será que se han cambiado el cromo “Tu no me toques a Chaves y yo no te toco a Camps”?Luego pienso en los graznidos del señor Pepe Blanco y los cacareos de de Cospedal, me suenan como a alboroto de gallinero para distraer la atención de los ciudadanos y que luego no pase nada.No se si fue por el influjo de la Luna brillando entre las hojas de los castaños, pero la delirante idea no me pareció tan descabellada. Cosa más raras se han visto en política y un servidor, que ya tiene bastantes años y un par de buenos espolones, no pudo por menos que decirse para su capote mientras bajaba al pueblo en busca de un buen vaso de vino y un par de sabrosas morcillas:“No tengo edad para amarte, mi querida política, al final siempre te pondré los cuernos (o me los pondrás.)”

Cositas de la universidad ja...

Artículo aparecido en el diario La Rioja de 12-08-2009 El director de la Alta Inspección de Educación en La Rioja, Manuel Medrano, ha afirmado hoy el que el sistema de becas, con nuevas modalidades como las "becas salario", compensará el incremento de costes de los estudios universitarios con la implantación del sistema europeo de educación superior.Medrano ha ofrecido hoy una conferencia de prensa en la que ha aludido a la puesta en marcha del nuevo sistema de estudios en la universidad española, que afectará a diez titulaciones en La Rioja el curso próximo.Este nuevo sistema pretende "dar más protagonismo al alumno" y "premiar el esfuerzo" para mejorar la situación actual en la que, de media, los universitarios españoles terminan sus estudios dos años más tarde que los establecidos en cada titulación. ¿No será que el sistema falla desde Primaria?Además ha afirmado que existe "un desajuste" en la universidad española porque "los ingresos condicionan lo que se estudia" y, según diferentes informes, "en la familias con menos ingresos los jóvenes eligen carreras más cortas" con lo que "no es del todo cierto que cada uno estudie lo que quiere con total libertad". LapidarioPor ello el Gobierno central "va a buscar fórmulas" que incentiven "que se acabe cada curso en su año" algo que "no tiene que ver con eliminar convocatorias". JaEn esa línea se van a crear "becas-salario" de 2.800 euros por curso, algo que "ayudar a evitar esa selección que se hace según los ingresos de cada familia", ha considerado. Ja"Nadie niega que los nuevos precios de los estudios van a ser importantes, pero la universidad no se va a poner imposible para las familias y, además, se van a buscar instrumentos para corregir ese problema", ha dicho. JaEntre esos "instrumentos" también ha citado los de los "préstamos-renta" que los estudiantes deben devolver una vez que estén en el mercado laboral y siempre que superen los 22.000 euros de ingresos. ValeEn cualquier caso "el esfuerzo del Gobierno en becas es notable y no se va a reducir por la situación económica", ha dicho. Pues bueno Comentario: Si dejamos a un lado la vaselina con la que el señor Medrano suaviza algunas partes de su escrito, uno se queda con la sensación de que volvemos a los años en los que solamente podían estudiar los hijos de familias pudientes.

miércoles, 5 de agosto de 2009

La lengua.

Pues frita con tomate y pimientos esta buenísima jajajajajajaj....
Las hay hasta vibradoras oyeeeee! que dan un gustito!!
También dicen que las hay santifica das y todo, pues se conservan incorruptas.
Pero las peores son las malas lenguas, las corre ve y di le esas son las mas terroríficas pues hacen un daño tremendo jajajajajajajajaa.
Vicenç.

Bendita polución!!


Y habrá un día en que levanta remos la vista,
y veremos un precioso cielo marrón de mierda.
Sera tan solo entonces, cuando hechemos de menos,
un cielo azul, resplandeciente y lleno de estrellas.
Vicenç..

وانه لن يكون هناك التجديف حتى اليوم جلسة الاستماع وانظر إلى السماء الجميلة القرف البني. سيتم عندئذ فقط عندما يغيب ، سماء زرقاء ، مشرقة ومليئة بالنجوم. فايسينت..
NO I hi haurà un dia en que aixeca rems la vista, i veurem un preciós cel marró de merda. Sera només llavors, quan troba a faltar, un cel blau, resplendent i ple d'estrelles. Vicenç ..
Et il n'y aura AUCUN aviron jour jusqu'à l'audience et voir un beau ciel merde brune. Sera seulement alors, quand je m'ennuie, Un ciel bleu, lumineuse et pleine d'étoiles. Vicenç ..
E haverá NO remo dias até a audiência e ver um céu bonito merda marrom. Será só então quando eu perder, um céu azul, brilhante e cheio de estrelas. Vicenç ..
Ve işitme kadar NO gün kürek olacak ve güzel bir gökyüzü kahverengi bok bkz. Olmak ancak o zaman, miss Will mavi gökyüzü, parlak ve yıldız dolu. Vicenç ..
And there will be NO day rowing up the hearing and see a beautiful sky brown shit. Will be only then when I miss, a blue sky, bright and full of stars. Vicenç ..