Un poema trobat.

La pesta blava
El Liçondo es mirava la seva camisa blava(des de la mort de Franco no se l´havia posat),
pensà -malaguanyada!-fa fotre tisorada,
va agafar la senyerai ho va cosir en un costat.
Veient que tota la dreta li reia la gracietaes va dir -Vicente vas ben encaminat!
Doncs ara amb l´idioma faré la mateixa broma per ofrendar noves glòrie
Déu a mi m´ha triat-ELS QUE AVUI SÓN BLAVEROS
DEMÀ SERAN BALSEROS
EL LIÇONDO HO SAPI ARA APRÈN A NAVEGAR
I AMB LA SEVA PATERA REMANT
PER L´ALBUFERA PENSA -QUAN ME´N VAGI,
ON ANIRÉ A FER LA MÀ?
Va agafar la nostra parla es va proposar trencar-la
i quatre amics seus -blaveros-!
li van seguir la corrent,però d´aquells fatxes de l´Horta
i del de la bova torta arreu del món els filòlegs encara se n´estan rient.
Passar de falangista a ultra-valencianista no és tan fàcil com sembla
i els del PP d´Alacant en plena esquizofrènia
diuen que per sota Dènia a partir d´ara és Múrcia
demà, a veure què diran!